(em sap greu, la gent no acostuma a comentar i s'havia de provar).
Veus, un cop començat ixò ja no sé què posar-hi.
Vull una botiga que tingui el mateix terra que el carrer. Els quadrats amb rodones i que es puguin alternar, i que hi hagi senefes diverses...
SHABADABADABADABADABADAA...
(Sí... no estàn malament. Poder ella té un toc més puta en les paraules.)
Vaig pagar i vaig entrar. L'ambient era calmat, s'hi podia respirar i tot. Jo anava amb l'idea al cap, i no em vaig fixar en tot el que tenia al voltant. Em sabia el camí de memòria, i el vaig seguir. El podria fer a ulls clucs. Anava polit, còmode però polit. Era el moment més important del dia. Vaig arribar i la vaig veure. Era preciosa. I no ho dic per dir, i sé que m'entendreu. Mai m'havia imaginat que podria arribar a sentir res semblant. Sona a tòpic i a poema, però em sembla que en aquell moment, jo també podia ser Bécquer. Era allà, senzilla. Com sempre... i estava prohibit acostar-se-li. Vaig maleïr que tingués aquest ofici. De sempre he pensat que distreure no és un bon motiu per a una feina, però mai vaig pensar que arribaria a sentir tan d'odi en una causa. Com em dolia aquesta distància... Tenir-la tan aprop i tan lluny... tan d'amor en la distància... Sé que em mirava, però no em veia. Cada dia era una flor més cansada, més pansida... i jo no hi podia fer res. Em vaig asseure on sempre, observant-la. Era tan... perfecte. No vaig poder resistir els seus enormes ulls... les seues orelles que semblaven tan suaus... Les taquetes que la cubrien per tot arreu... el seu coll llarg i prim...Perfecte. Només perfecte.
Vaig acabar d'observar-la. Em vaig aixecar, la vaig mirar profundament i ella no va notar res. Vaig girar cua i me'n vaig anar per on havia vingut. Sabia que el taquiller no acceptava que m'agradessin les jirafes.
2 comentaris:
oh.. sabia que no era una dona! xD
Perquè persones està entre cometes? ¬¬ xDDDD
Potser som girafes :o
potser sí que ho som...t.t..
ja t'he dit per allà que m'agrada molt el conte :)
Publica un comentari a l'entrada