Ahà

VUELVE A DARME LA RAZÓN: ¡Y AQUÍ LA CAGAS! odio tot allò que es pot odiar.
Perquè estic en un estat de berrinche permanent i ningú ho podrà canviar.
En tinc tot el dret.
I no escupo a terra perquè és parquet i es bufaria.
Fills de puta.
I sí, em sento impotent.
I què.
Fills de puta.
Ai heit yú.
Ah.
T'odio.
Perquè tinc cara mocador de mocs, eh?
Ah.
Que no me da la gana pasar media vida buscando esa droga que tal vez no exista.
Les sobres.
I que bonic és tot quan ho mires des d'allà.
Canvi de sentit de paraules.
Merda.

Shubiduba.

fa 33 anys, shubidubà...
més d'un va ser feliç... shubidubà...

però sí què.
(i si ara costa respirar, llavors què...?)

AMOR CASTÚO

I és què, ai mama, que la Laia em torna boig. Es mou i es mou i s'enlaira les faldilles. I és què jo li haig de veure les calçes, li haig de veure. No és cosa meva mama, no, no ho és. És cosa seva, que balla i balla i roda i roda, i de sobte se li veuen les cames. No mama, no. No li he tocat res. Però és què ella ho vol mama, ho vol. Sinó no es mouria tant. Està sempre somrient i amb cara de malaltia mama. De malaltia. La senyoreta em renya perquè la miro, però és què la senyoreta no entén que no la miro, que no. Que no, que no... però ... però mama... si m'hi acosto riu... riu... i marxa corrent com una beneita. I m'enfado amb ella, però en realitat... en realitat vull que faci la tombarella, vull que la faci mama.. i és què que guapa és la laia mama...

CANÇÓ EXPLÍCITA

I perquè en tens tants i no en toques ni un?
Y saborear... si tu le das todo tiene sentido.

No és cuestió de no voler, és qüestió d'impotència i de què.

I d'entendre situacions que no són personals- no les ha viscut només un-, però no són generals. No tot és blanc o negre, ni tan sols gris. I han diversos colors que tenyeixen una vida. I els colors dels primers anys sempre són primaris. El groc i el cian predominant. Però el temps passa i els colors es combinen. I tots els colors acaben sent negre. Aquest és el sentit que li volia donar a la frase. Sempre s'acaba sent negre.
Però això són suposicions, i jo només he viscut les primeres combinacions. Ves a saber si estaven errades.

I què cony, cadascú té les seves guerres interiors, i la pau no és factible.

y si te hablan de la vida...

I és què avui no puc dormir... no sé perquè tant de neguit...
Tinc son i he canviat això. Máh tohko.
Els conceptes desitg, esperança, espera.... són sinònims? Tot depen del context?

I en l'estona que passa entre que ho veig i ho entenc va creixent la certesa que no ens necessitem però ens tenim.

DESVISTIENDO

Sóc una dona, no una puta destapada.
Sí, sóc feminista. En igualtat.

SIN GLUTEN

He tornat a atiborrar-me de gelat.

MATA EL TIEMPO ANTES DE QUE EL TIEMPO TE MATE A TI.

Me invitan a saltar desde un puente atado con tu voz. El miedo ahora es valor.

Xocolata amb cookies. Si algún dia voleu oferir-me algo que m'agradi (no sé si en tindreu mai cap motiu...) feu-ho amb un gelat del mercadora (no sé perquè he posat merdadona) de xocolata amb cookies. Bé, si són dos gelats (o tarrines familiars) doncs també va bé, la veritat...

Vull que em vingui la menstruació ja. Vull passar la pre, la post i la depresió sencera d'una vegada per totes. (prometo engordar). Cada cop que tenco el congelador de porta llarga tinc el remordiment de vomitar. I diràs: ah. I jo diré: ah. Interessant. Lo cert és que mai hi ha hagut la lluita al teu cap per a poder-la afrontar. La cosa més interessant és allò que no conèixes.
Les galetes amb xocolata són coses molt bones... tot i que és comprensiu, ja que la xocolata és bona en si mateixa.



En coco, el monstre de les galetes... jo vull una devoció com la seva. Les galetes amb xocolata... bé, el meu cap relaciona les galetes amb xocolata amb les chips a'hoy... i les barates, també. Les del mercadona, marca hacendado... són més grans i més polsoses... i amb més xocolata... sents més com la galeta se't col·loca entre les dents i va fent cricricri... a que et faig mal puteta...?
Em sembla que les chips a'hoy són el mateix que cookies i galetes amb xocolata... així que poder el terme es ... apa, mira, les oreo també hi són... al meu parer les oreo mo molen tant... són d'una espècie de galeta massa torrada amb una cosa a dins massa freda i calòrica a simple vista... les chips a'hoy podrien fer-se passar (si no es veuen massa d'aprop) per simples galetes integrals amb panses (que tenen gust a calipo de llima llimó).
Hmm... vull xocolata... realment em ve de gust la xocolata... no sola, no. Em ve de gust una galeta de xocolata, que no ofegarà les meues penes (el meu cap em diu que en tinc, fes-lo callar), però em donarà el gustet de les endorfines.

Drogoadicte a les endorfines chipsahoyades.


In the morning I awake,
My arms my legs my body aches,
The sky outside is wet and grey
So begins another weary day.
So begins another weary day.

No, no porto ulleres. Ma germana sí...
Avui hi ha assaig... aquest cap de setmana no hi ha sortida, però la que ve, toquem a la pujada tabalada de les santes... uih...
no sé el perquè d'explicar-ho. Normalment no explico massa el que faig.
Però en resum, què faig? A part de res.


Mai havia tingut gat. Es fa estrany que pugi per tot arreu.

ALEX Y CRISTINA

http://youtube.com/watch?v=fgyV0vV1jPA

Tantas veces soñaste que se hizo realidad
Pero lo que tú, tú no sabías es que los sueños no se pueden dominar

Cuando crees que me ves, cruzo la pared
Hago chas y aparezco a tu lado,
quieres ir tras de mí, pobrecito de ti, no me puedes atrapar

Y yo soy capaz de entrar en tus sueños
de volver por el cielo y caminar sobre el mar
Y de pronto hacerme de carne y hueso para que tú me puedas acariciar

Cuando crees que me ves, cruzo la pared
Hago chas y aparezco a tu lado,
quieres ir tras de mí, pobrecito de ti, no me puedes atrapar

Cuando crees que me ves....

Si tal vez tú traes alguna invitada
si se pone pesada y no te deja en paz
una mano helada sobre la espalda, un par de trucos y no vuelve más

papa pam, papapam...

Cuando crees que me ves, cruzo la pared
Hago chas y aparezco a tu lado,
quieres ir tras de mí, pobrecito de ti, no me puedes atrapar

Cuando crees que me ves, cruzo la pared
Hago chas y aparezco a tu lado,
quieres ir tras de mí, pobrecito de ti, no me puedes atrapar

papapam...
quieres ir tras de mi pobrecito de ti, no me puedes atrapar

OPORTÚ

Crec que seria oportú vomitar tot el gelat que he ingerit. Encara que poder poc igiènic.

AVUI NO TINC GANES DE RESPIRAR.

WINSTON

http://youtube.com/watch?v=e44-bNqCxqw
http://youtube.com/watch?v=GHm9MZ2GvZE&feature=related
http://youtube.com/watch?v=rRr0nTPbSGA&feature=related

degeneració...

'no es que me emocione otro amanecer, es que es el primero en que me vienes a ver... y es que sola no tiene gracia ni placer... cuando tus ojos se fijan en mi'

(y me cuentas unos cuentos que me hacen vomitar).
(saca los cuchillos, rompe mi colchón).


Nah. Comença a ser una mica patètic, això de tindre consciència i no saber-la controlar. Tot i que la consciència què és?. Els interrogants són més grans que els accents, una cosa normal. I si fos al revés? I si no ho fos? Si canvies la lletra de tamany i ho compares, segurament les mides canviaràn, però això implica fer la lletra més gran i els accents més petits. Implica canvis, i com que els accents ja va b´ñe que siguin petits... bah, res no passarà.
(el pitjor de tot és què això no serveix de molt)
Tinc ganes de veure titanic. Hm. No he plorat amb el quadern de noah.
Hm.
Hm hmm... hmmmm? hmm...

SERÀS ABSURDA

D'acord, retiraré lo de súpliques... faré l'esforç...
(em sap greu, la gent no acostuma a comentar i s'havia de provar).

Veus, un cop començat ixò ja no sé què posar-hi.

Vull una botiga que tingui el mateix terra que el carrer. Els quadrats amb rodones i que es puguin alternar, i que hi hagi senefes diverses...
SHABADABADABADABADABADAA...

(Sí... no estàn malament. Poder ella té un toc més puta en les paraules.)


Vaig pagar i vaig entrar. L'ambient era calmat, s'hi podia respirar i tot. Jo anava amb l'idea al cap, i no em vaig fixar en tot el que tenia al voltant. Em sabia el camí de memòria, i el vaig seguir. El podria fer a ulls clucs. Anava polit, còmode però polit. Era el moment més important del dia. Vaig arribar i la vaig veure. Era preciosa. I no ho dic per dir, i sé que m'entendreu. Mai m'havia imaginat que podria arribar a sentir res semblant. Sona a tòpic i a poema, però em sembla que en aquell moment, jo també podia ser Bécquer. Era allà, senzilla. Com sempre... i estava prohibit acostar-se-li. Vaig maleïr que tingués aquest ofici. De sempre he pensat que distreure no és un bon motiu per a una feina, però mai vaig pensar que arribaria a sentir tan d'odi en una causa. Com em dolia aquesta distància... Tenir-la tan aprop i tan lluny... tan d'amor en la distància... Sé que em mirava, però no em veia. Cada dia era una flor més cansada, més pansida... i jo no hi podia fer res. Em vaig asseure on sempre, observant-la. Era tan... perfecte. No vaig poder resistir els seus enormes ulls... les seues orelles que semblaven tan suaus... Les taquetes que la cubrien per tot arreu... el seu coll llarg i prim...Perfecte. Només perfecte.
Vaig acabar d'observar-la. Em vaig aixecar, la vaig mirar profundament i ella no va notar res. Vaig girar cua i me'n vaig anar per on havia vingut. Sabia que el taquiller no acceptava que m'agradessin les jirafes.

EL CHICO CON LA ESPINA EN EL COSTADO

No vull que tingui sentit.
Un desgavell de paraules i lletres. Te les imagines totes agafades de la mà?. I si fan pactes? Has vist que he posat un punt rere l'interrogant i això no es fa?

Esa chica rubia no se merecia una canción, solo un par de frases al azar...
Miedo a lo social (guerra en las trincheras del amor).


- ¿Aún bailas para conseguir besos?
- ¿Aún besas para conseguir bailes?

Soy tan estúpido que ni siquiera consigo ser ignorante.

- Me encantan los dedos de tus pies, te lo había dicho alguna vez? la verdad... que tus pies me ponen

ANESTÈSIA.

Encara no m'ho crec i ja torn a ser a un satèl·lit que fa voltes en línia recta. T'has fet desaparèixer i jo he perdut sa corba i s'anestèsia, i he plorat. Necessit un centre de gravetat, necessit un atles d'espirals que me dugui a conèixer i a tancar una fonoteca d'auriculars. I que sonin tots es motors d'impossibles aviadors, que te duguin a comprovar que es teus somnis són africans. Mos estimàvem, mos destrossàvem mútuament ses vides, mos acabàvem, mos fèiem companyia, mos caducàvem, mos dedicàvem quasi sempre es dies, mos sexuàvem, mos gastronomíem. Encara no m'ho crec i ja torn a ser a un satèl·lit que fa voltes en línia recta. T'has fet desaparèixer i jo he perdut sa corba i s'anestèsia, i he plorat. Que s'encenguin es aspersors, que mos reguin tots es codonys, que no sé si s'han de regar, perquè jo som més de la mar.