dijous, 13 de novembre del 2008

CANÇÓ EXPLÍCITA

I perquè en tens tants i no en toques ni un?
Y saborear... si tu le das todo tiene sentido.
No és cuestió de no voler, és qüestió d'impotència i de què.
I d'entendre situacions que no són personals- no les ha viscut només un-, però no són generals. No tot és blanc o negre, ni tan sols gris. I han diversos colors que tenyeixen una vida. I els colors dels primers anys sempre són primaris. El groc i el cian predominant. Però el temps passa i els colors es combinen. I tots els colors acaben sent negre. Aquest és el sentit que li volia donar a la frase. Sempre s'acaba sent negre.
Però això són suposicions, i jo només he viscut les primeres combinacions. Ves a saber si estaven errades.


I què cony, cadascú té les seves guerres interiors, i la pau no és factible.

1 comentari:

Gaviooota ha dit...

:)

Ei, has tornat a escriure!
Puf, és fotut només haver viscut els colors primaris...